El terme de La Riera de Gaià aplegava, en un principi, les següents quadres : Montoliu, La Riera, Virgili i Ardenya. Durant els segles XIV I XV hi va haver moltes pèrdues demogràfiques a la quadra de Montoliu. Al segle XVIII Ardenya i Virgili perderen habitants en favor dels de La Riera. Al 1769 La Riera i Virgili es fonien formant l'actual Riera de Gaià. Com a fet curiós, quan creixia el Gaià, la gent no podia assistir a la missa de Tamarit i el cardenal Cervantes de Gaeta va decidir otorgar-los, l'any 1573, un vicari amb residència a La Riera i els autoritzà a construir el cementiri i a tenir font baptismal.

Durant la Guerra del Francès, pel que fa al sometent, estigué integrada dins de la unitat administrativa d'Altafulla. En la primera guerra carlina, La Riera de Gaià es caracteritzà pel seu carlisme i va ser el poble més destacat de tota la contrada del Baix Gaià.

L'Església parroquial està dedicada a Santa Margarida. Segons una visita pastoral de 1827 , feta per l'arquebisbe Juan de Echanove, s'esmenta en la memòria de la visita que l'església nova es va començar a edificar al 1788. La construcció es va allargar fins al 1790 i correspon, per la seva cronologia i per la seva traça arquitectònica, al barroc "tardà" o "autòcton".Les característiques són el gust popular per la decoració exhuberant de les façanes, que fa que s'apropi a les últimes tendències del rococó, pervivència de solucions constructives medievals, com per exemple la gran rosassa de la façana que entra en confrontació amb la cúpula, element barroc d'il.luminació interior per excel.lència o la utilització de l'econòmica volta catalana interior. Durant la meitat del segle XIX, la població del municipi es mantigué superior al miler d'habitants. La Riera de Gaià entra al segle XX amb uns 1163 habitants i, a partir dels anys setanta, va començar a minvar.

Un fet històric que encara avui en dia es venera és la festivitat de Santa Creu el 14 de setembre. L'any 1809 el poble va patir una epidèmia i les morts i l'extensió de la malaltia va fer que les autoritats d'aquell temps acordessin invocar l'ajut d'algun sant. Fent, doncs, tres vots, va sortir Santa Creu en les tres votacions. Així que van determinar invocar el sant perquè els ajudés a sortir de l'epidèmia i els curés. Segons la tradició oral, des d'aquell moment ja ningú més no es va posar malalt. En agraïment, cada 14 de setembre els rierencs surten a la pocessó en record d'aquell esdeveniment.

També s'ha sentit a parlar en aquest poble de les famoses Gaianades, que eren provocades per les pluges de finals d'estiu i tardor . Al llarg del segle XIX hi va haver tres gaianades :

* Sant Bartomeu, el 24 d'agost de 1842
*Sant Mateu, el 21 de setembre de 1850
* Santa Tecla el 23 de setembre de 1874 .

Però la més forta va ser la gaianada de 1921, concretament el 17 d'agost. La pressió del riu va trencar el pont del Gaià i va ser trobat un mes més tard a la platja de l'Arrabassada de Tarragona. Evidentment es recorda perquè les conseqüències van ser devastadores pel que fa a infraestructures com ara el pont i als conreus.

Festes Majors:

Santa Margarida . Festa Major de 20 de Juliol

La llegenda diu que va ser trobada una imatge de la santa a la muntanya del Castellot. Diu que un pastor de la Riera i un altre d'Altafulla trobaren la imatge mentre pasturaven els ramats.Tot i que tots dos volien quedar-se la imatge, el pastor rierenc va defensar la troballa al·legant que es trobava al terme de la Riera. Aquest pastor va posar-la al seu sarró i, d'amagat, el pastor d'Altafulla va traslladar-la al seu. La imatge, miraculosament, retornà al sarró del pastor rierenc com a mostra de voluntat de quedar-se a la Riera.

Sant Jordi , 23 d'abril, Festa Major a Ardenya

Altres festes:

Festa de Santa Creu , 14 de setembre

Altres festivitats:

A La Riera de Gaià és tradicional també que durant la nit de Reis es cremi espígol perquè així el poble faci molta olor i pugui atraure els Reis cap al poble. Per això, uns dies abans, el Grup de Joves, d'un temps cap aquí, se'n va d'excursió amb la mainada per collir espígol i després fa les falles per guardar-les fins a la nit de reis. Al mateix temps, es buscarà el tió per portar-lo en un lloc, donar-li de menjar i fer-lo cagar el dia de Sant Esteve a la tarda.

Per Sant Esteve també se celebra la missa al Castellot davant de la font de Santa Margarida.

Després se celebra altres festes com a tot arreu, com ara el carnestoltes, l'11 de setembre, Sant Jordi, la festa de l'arbre...

Fira:

Es col.labora amb la Fira de Torredembarra que se celebra al voltant de l'1 de maig.

Gastronomia

El que cal tastar d'aquesta població són els productes del porc que es poden trobar a Can Pistraques , la botifarra de "mandongo" (feta de fetge, sang de corder i pebre ) a Cal Pastó i la coca en ceba característica de La Riera que també podeu trobar als diferents forns (Ca la Felisa, Cal Gils i Cal Marcel ).

El que també podreu trobar són diferents menjars de pagès : escudella barrejada, arròs amb bacallà, samfaina amb conill, escarola amb romesco acompanyat d'una bona arengada o llangonissa, escalivada...

RESTAURANTS:

Restaurant Masia de l'Era situat al c/ Sant Joan

FONDA-RESTAURANT :

Fonda Riera situada al C/ Sant Antoni

BARS :

Bar Bodega Jordi, especialitats en esmorzars, sopars i tapes variades. C/ Sant Antoni
Frankfurt els 4 cantons, on també s'hi pot degustar tapes variades, entrepans calents i barbacoa. C/Major
Bar Casal, entrepans i tapes, granissats. Actualment també hi podem trobar l'estanc. C/ Sant Pau,12

CENTRES DE DIVERSIÓ I LLEURE

Jovent :

Hi ha un edifici que antigament era una escola de monges, i actualment s'utilitza per fer-hi activitats per als més petits (casals d'estiu i d'hivern). També s'utilitza per local de reunions de les entitats : Grup de Joves, Colla Gegantera, Grallers, Diables i Associació de Pares.La sala que hi ha també es pot facilitar a aquell jovent que vulgui anar a passar la tarda o l'estona.

No hi ha cap local nocturn al poble. Això provoca que el jovent es traslladi a Torredembarra o a altres llocs, com ara Tarragona, per buscar un altre tipus de diversió.

Avis :

Tenen un local on s'hi fan moltes activitats : Jugar a cartes, fer gimnàstica per la gent gran i no tan gran, manualitats, xerrar, fer puntes de coixí,... Alguns d'ells, sobretot els homes, també passen l'estona jugant a cartes o al dominó al cafè del Casal.

Castell de Montoliu (o Santa Margarida)

Conegut amb el nom d' "El Castellot", està situat al bell mig del sector oriental de la plana de Tarragona, a prop de la desembocadura del Gaià. Va ser malmès durant la Guerra del Francès.

Un dels trets més destacats d'aquest castell fou l'extraordinària amplitud dels seus límits. Cal entendre'l com un exemple de la nova disposició dels districtes castrals a les marques meridionals del comtat de Barcelona a mitjans de segle XI. Abraçava l'àrea entre els rius Gaià i Francolí de llevant a ponent, i d'Alcover i Valls a Tamarit i Tarragona de nord a Sud, que comprenia tots els llocs i castells infeudats dintre dels seus límits.

El castell de Montoliu fou propietat de la família Claramunt, els quals apareixen com a senyors d'aquesta fortalesa en diversos document dels segles XII i XIII. Així, el 1134, Ramon Pere, fill de Pere Mir de Banyeres, es declarà "fidelis homo et solidus" de Deodat de Claramunt, vassall i comdor respectivament dels castells de Montoliu i Tamarit.

L'any 1229, Guillem de Claramunt, hereu de Deodat, restà senyor del castell de Montoliu.

Durant els segles XIII i XIV, part de la branca de la família senyorial que el va heretar va donar importants personatges, com el vicealmirall Berenguer de Montoliu, que estigué al servei de Pere el Gran i Alfons el Liberal. Actuà amb Roger de Llúria vers el 1289.

Ja al segle XV, el 1430, Joan de Boixadors, senyor de La Riera, de Montoliu i Virgili, era un dels morosos de Manuel Icart, senyor de Torredembarra, a qui havia empenyarorat els castells de Virgili i Ferran per 12.000 sous.

L'element més antic del castell de Montoliu és segurament la malmesa torre de planta circular que hi ha al mig del recinte. El fragment de mur que se'n conserva permet de saber que tenia un diàmetre intern de 3,5 m. És feta amb carreus no gaire grans, pedres petites col.locades d'una manera regular en filades. Originàriament devia tenir una alçada de més de 10 m. : segurament la seva porta era elevada, a uns 5 o 6 m. d'alçada en relació al terra exterior.

Actualment, el peu i les faldes del tossal de Santa Margarida s'han transformat en una zona residencial, on hi ha la urbanització del "Castellot"

Torre de l'abella o Torre de Vetlla

Està situada entre La Riera i El Catllar, a mà dreta, immediatament damunt de la carretera, poc abans d'arribar a Ardenya.

Els historiadors ens diuen que aquesta torre devia tenir una funció més de control i de domini senyorial sobre el poblat d'Ardenya i la plana del conreu, que no pas defensiva. A peu pla té un diàmetre interior de 210 i el gruix del mur és de 125 cm. L' alçada actual total és d'uns 8 m. El nivell inferior, fet amb pedra, anb una alçada d'uns 5 m. era tancat per una falsa cúpula, feta amb lloses o pedretes, al mig de la qual hi havia un forat que permetia de comunicar el pis principal amb aquest compartiment inferior.

El que destaca d'aquesta torre és que era una torre de guaita, de vigilància del riu i dels horts que hi havia a les seves ribes, que fou edificada en part de pedra i en part de tàpia. Si considerem la seva estructura i el seu aparell constructiu, s'ha de pensar que està feta en data molt propera a l'any 1000.

Molins :

Situats dins del terme de La Riera de Gaià.

Molí de la Torre

Situat a l'entrada del poble. Una de les hipòtesis és que s'anomena així perquè està situat a l'antic camí de Torredembarra, avui en dia C/Pau Casals.

En qualsevol molí fariner mogut per l'aigua es pot distingir una sala de les moles, un cacau, on hi ha els rodets, i una bassa. L'element més conservat en aquest molí és la sala de les moles. Fa 6,60 m. de llarg per 3.88 m., amb una volta lleugerament apuntada, amb una alçada màxima de 4.2 m. Hi ha 3m. fins a l'arrencada de la volta.

Darrera de la paret nord del casal moliner hi havia un pou o cup, actualment tapat per la construcció d'un taller de reparació d'automòbils, i la bassa, molt gran, que encara s'endevina més enllà d'aquest taller , era plena d'esbarzers. El salt d'aquest molí era de 8 m. L'aigua s'agafava de la sèquia que venia d'una resclosa feta al Gaià força amunt. Abans, més al nord de La Riera de Gaià, al llarg de la sèquia, hi havia d'altres molins fariners que també n'afrofitaven l'aigua. En principi, aquest olí és del segle XII o ja del segle XIII.

Molí d'en Fortuny

Situat al marge esquerre del riu, després d'Ardenya, venint de la Riera.

El Molinet

Molí fariner que més tard va moldre pedra blanca. Està situat abans d'arribar a Ardenya.

Molí del Mig

Actualment és de l'Ajuntament. Està situat a la plaça major, es molia blat, moresc, ordi i tota classe de grans vegetals.

Els tres primers molins són de propietat privada.

Altres

Un altre edifici remarcable es troba al nucli urbà de La Riera, concretament al C/Major. És la Casa Borràs, amb escut nobiliari i finestres artístiques a la façana.

El fet que la població creixés durant el segle XVIII, fa que al mig del poble trobem bastants cases d'aquest segle.

Si passegeu pel terme de La Riera, sobretot a les zones de conreu de secà . (garrofers, oliveres i vinya) podreu trobar cisternes, barraques i murs de pedra, anomenats marges, que són mostres de l'arquitectura dels nostres camps de cultiu. Les barraques de pedra seca són construccions de base quadrada que solen tenir una única obertura en forma de porta, generalment orientada cap al sud- est. Al terme s'han comptabilitzat unes 30 barraques de pedra seca.

Els deu ponts, situats a l'antiga via del tren, també són destacables i es van acabar de construir l'any 1884.

Un altre dels aspectes remarcables en aquesta arquitectura diferent són les sínies, que servien per treure aigua amb l'ajut de la tracció animal. N'hi ha als terrenys que voregen el riu Gaià. Cal destacar-ne una que es troba situada a Ardenya anomenada "la sínia boja" (aproximadament de l'any 1000 ) i també una altra a l'alçada dels deu ponts que està a prop del torrent. Evidentment, aquestes sínies estan en terrenys privats, cosa que fa difícil la seva visita.