Llocs d'interès
El Castell de Montoliu
Conegut amb el nom d' "El Castellot", està situat al bell mig del sector oriental de la plana de Tarragona, a prop de la desembocadura del Gaià. Va ser malmès durant la Guerra del Francès.
Un dels trets més destacats d'aquest castell fou l'extraordinària amplitud dels seus límits. Cal entendre'l com un exemple de la nova disposició dels districtes castrals a les marques meridionals del comtat de Barcelona a mitjans de segle XI. Abraçava l'àrea entre els rius Gaià i Francolí de llevant a ponent, i d'Alcover i Valls a Tamarit i Tarragona de nord a Sud, que comprenia tots els llocs i castells infeudats dintre dels seus límits.
El castell de Montoliu fou propietat de la família Claramunt, els quals apareixen com a senyors d'aquesta fortalesa en diversos document dels segles XII i XIII. Així, el 1134, Ramon Pere, fill de Pere Mir de Banyeres, es declarà "fidelis homo et solidus" de Deodat de Claramunt, vassall i comdor respectivament dels castells de Montoliu i Tamarit.
L'any 1229, Guillem de Claramunt, hereu de Deodat, restà senyor del castell de Montoliu.
Durant els segles XIII i XIV, part de la branca de la família senyorial que el va heretar va donar importants personatges, com el vicealmirall Berenguer de Montoliu, que estigué al servei de Pere el Gran i Alfons el Liberal. Actuà amb Roger de Llúria vers el 1289.
Ja al segle XV, el 1430, Joan de Boixadors, senyor de La Riera, de Montoliu i Virgili, era un dels morosos de Manuel Icart, senyor de Torredembarra, a qui havia empenyarorat els castells de Virgili i Ferran per 12.000 sous.
L'element més antic del castell de Montoliu és segurament la malmesa torre de planta circular que hi ha al mig del recinte. El fragment de mur que se'n conserva permet de saber que tenia un diàmetre intern de 3,5 m. És feta amb carreus no gaire grans, pedres petites col.locades d'una manera regular en filades. Originàriament devia tenir una alçada de més de 10 m. : segurament la seva porta era elevada, a uns 5 o 6 m. d'alçada en relació al terra exterior.
Actualment, el peu i les faldes del tossal de Santa Margarida s'han transformat en una zona residencial, on hi ha la urbanització del "Castellot"
Torre de l'abella o Torre de Vetlla
Està situada entre La Riera i El Catllar, a mà dreta, immediatament damunt de la carretera, poc abans d'arribar a Ardenya.
Els historiadors ens diuen que aquesta torre devia tenir una funció més de control i de domini senyorial sobre el poblat d'Ardenya i la plana del conreu, que no pas defensiva. A peu pla té un diàmetre interior de 210 i el gruix del mur és de 125 cm. L' alçada actual total és d'uns 8 m. El nivell inferior, fet amb pedra, anb una alçada d'uns 5 m. era tancat per una falsa cúpula, feta amb lloses o pedretes, al mig de la qual hi havia un forat que permetia de comunicar el pis principal amb aquest compartiment inferior.
El que destaca d'aquesta torre és que era una torre de guaita, de vigilància del riu i dels horts que hi havia a les seves ribes, que fou edificada en part de pedra i en part de tàpia. Si considerem la seva estructura i el seu aparell constructiu, s'ha de pensar que està feta en data molt propera a l'any 1000.
Molins :
Situats dins del terme de La Riera de Gaià.
Molí de la Torre
Situat a l'entrada del poble. Una de les hipòtesis és que s'anomena així perquè està situat a l'antic camí de Torredembarra, avui en dia C/Pau Casals.
En qualsevol molí fariner mogut per l'aigua es pot distingir una sala de les moles, un cacau, on hi ha els rodets, i una bassa. L'element més conservat en aquest molí és la sala de les moles. Fa 6,60 m. de llarg per 3.88 m., amb una volta lleugerament apuntada, amb una alçada màxima de 4.2 m. Hi ha 3m. fins a l'arrencada de la volta.
Darrera de la paret nord del casal moliner hi havia un pou o cup, actualment tapat per la construcció d'un taller de reparació d'automòbils, i la bassa, molt gran, que encara s'endevina més enllà d'aquest taller , era plena d'esbarzers. El salt d'aquest molí era de 8 m. L'aigua s'agafava de la sèquia que venia d'una resclosa feta al Gaià força amunt. Abans, més al nord de La Riera de Gaià, al llarg de la sèquia, hi havia d'altres molins fariners que també n'afrofitaven l'aigua. En principi, aquest olí és del segle XII o ja del segle XIII.
Molí d'en Fortuny
Situat al marge esquerre del riu, després d'Ardenya, venint de la Riera.
El Molinet
Molí fariner que més tard va moldre pedra blanca. Està situat abans d'arribar a Ardenya.
Molí del Mig
Actualment és de l'Ajuntament. Està situat a la plaça major, es molia blat, moresc, ordi i tota classe de grans vegetals.
Els tres primers molins són de propietat privada.
Altres
Un altre edifici remarcable es troba al nucli urbà de La Riera, concretament al C/Major. És la Casa Borràs, amb escut nobiliari i finestres artístiques a la façana.
El fet que la població creixés durant el segle XVIII, fa que al mig del poble trobem bastants cases d'aquest segle.
Si passegeu pel terme de La Riera, sobretot a les zones de conreu de secà . (garrofers, oliveres i vinya) podreu trobar cisternes, barraques i murs de pedra, anomenats marges, que són mostres de l'arquitectura dels nostres camps de cultiu. Les barraques de pedra seca són construccions de base quadrada que solen tenir una única obertura en forma de porta, generalment orientada cap al sud- est. Al terme s'han comptabilitzat unes 30 barraques de pedra seca.
Els deu ponts, situats a l'antiga via del tren, també són destacables i es van acabar de construir l'any 1884.
Un altre dels aspectes remarcables en aquesta arquitectura diferent són les sínies, que servien per treure aigua amb l'ajut de la tracció animal. N'hi ha als terrenys que voregen el riu Gaià. Cal destacar-ne una que es troba situada a Ardenya anomenada "la sínia boja" (aproximadament de l'any 1000 ) i també una altra a l'alçada dels deu ponts que està a prop del torrent. Evidentment, aquestes sínies estan en terrenys privats, cosa que fa difícil la seva visita.
© Ajuntament de La Riera de Gaià , Tots els drets reservats - Qui som? - Normes de privacitat
Amb el suport de: 
